PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS

Hi ha tant agricultura de plantació com agricultura tradicional.

*      AGRICULTURA DE PLANTACIÓ

Aquesta explotació agrícola, està situada a països tropicals subdesenvolupats (Àfrica, Índia....) El seu origen es remunta entre els segles XVI i XIX. Les seves característiques són :

  • És una agricultura de mercat, destinada a l’ exportació.
  • Es practica en grans propietats.
  • Exigeix una gran inversió per capital.
  • Monocultura.
  • Ocupa mà d’ obra abundant, amb salaris baixos i contactes temporals.
  • Productivitat alta, s’ hi apliquen tots els mitjans tècnics possibles.

Però també planteja certs problemes:

  • Els beneficis econòmics són per a les empreses estrangeres, treballadors amb nivell de vides molt baix.
  • Alguns països han d’ importar aliments per la seva població, ja que els conreus s’ exporten.
  • L’ explotació és molt intensiva.
  • Si els preus baixen , potser que s’ arribi a tancar l’ explotació.

   AGRICULTURA TRADICIONALS

Aquesta, té les següents característiques:

  • És una agricultura de subsistència (l’ objectiu és obtenir l’ aliment necessari per a la família) , es fa en petites propietats.
  • Hi predomina la policultura, es conreen diversos conreus a l’hora, per assegurar aliment tot l’ any.
  • Usa tècniques i eines de conreu molt primitives, a causa d’ això, la producció és baixa.
  • Depenen enormement dels factors físics, ja que no tenen avenços tecnològics.

 Té tres varietats, que són

*      L’ agricultura itinerant

També anomenada d’ artiga, consisteix a tallar i després cremar la zona boscosa que es vol conrear.

Es practica en l’ actualitat en la zona intertropical, en sòls poc fèrtils.

Té com a finalitat la subsistència, és extensiva i poc productiva.

 

*      L’ agricultura itinerant

Aquesta es practica a països de clima tropical de l’ Àfrica subsahariana i a zones d’ Amèrica i Àsia.

És de subsistència, extensiva, de secà, poc productiva i és policulturista. A part també és sedentària.

Al voltant dels poblats hi ha una circumferència d’ horts i camps ,la resta de terreny es divideix en llenques . S’ hi planten productes diferents cada any, és a dir, hi ha una rotació de conreus , aquesta permet mantenir més a la població que la itinerant.

 

*      L’ agricultura irrigada monsònica

Aquest sistema es practica a l’ est de la Xina, al sud-est asiàtic i a la costa oriental de l’ Índia.

Els vents monsons d’ estiu provoquen pluges abundants entre abril i octubre. Els camps s’ inunden i es converteixen en terrenys ideals per a conrear arròs.

Els arrossars ocupen valls i planures estesos pel costat dels rius. E passatge agrari està constituït per una munió de petites parcel·les separades per dics i sèquies per regar. Les parcel·les són propietats individuals i la producció s’ orienta a alimentar la regió.