INDUSTRIES
L’EVOLUCIÓ DE L’ACTIVITAT INDUSTRIAL
Durant segles la població es dedicava a les activitats agrícoles. Les famílies s’elaboraven els objectes o els encarregaven als artesans.
Els primer tallers tenien pocs treballadors, eren tallers domèstics i formaven part de l’habitatge. Feien el producte de principi a fi. Era un procés lent i costós.
Al final del segle XVIII van aparèixer les primeres fàbriques modernes.
Característiques de les fàbriques:
· Les màquines van passar a fer part del procés de producció.
· Van començar a fer servir noves fonts d’energia. Carbó, electricitat i petroli.
· Hi va haver una divisió del treball. Els treballadors feien una tasca concreta.
La mecanització va reduir el temps de fabricació i es va produir més quantitat a un preu més baix. Es va necessitar més inversió de diners per pagar màquines.
El desenvolupament industrial va provocar un creixement extraordinari de les ciutats. La revolució industrial és el conjunt de canvis en l’economia i la societat.
Al principi del segle XX, Europa Occidental, Estats Units i Japó eren les regions més industrialitzades. Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina vivien de l’agricultura i l’artesania. Així es l’activitat industrial es va convertir en el principal element diferenciador entre les zones desenvolupades i subdesenvolupades.
